Himalaia II. Stock Kangri (6121 m).

El segon pic que vaig fer va ser el Stock Kangri (6121 m), en ple Ladakh. Aquest el vaig pujar amb la Laia i el LLuc. Cim molt concorregut, ja que està aprop de Leh, fa més de sismil metres i és tècnicament fàcil. Cantitat "d'agències "i "guies", per dir-ho així, porten tot de ramats de turistes....amb la promesa de fer-los himalaistes en 4 dies....l'espectacle de la penya amb el super pajarón és digne de veure.


Com sempre, ningú a les muntanyes del voltant... En aquesta ocasió, però, a mí només em quedaven 5 dies i ens vem limitar a fer només el Stock.
Si no es va molt aclimatat s'ha de comtar amb uns 4 dies mínim, però si ja vas fort en alçada...no és descabellat fer en dos dies Stock poble- Cim- StocK poble.
Comentar que naltros anavem sense permís ( teoricament necessari per cims sobre 5000m), però per fer l'Stock ens van dir que feia falta, que hi havia controls....hi vem treure'ns el permís, 50 euros!!!!... No ens van demanar res!!!! NO FA FALTA PERMÍS PER MOLT QUE US DIGUIN!!!
Això si, en tots els camps dels trekings habituals hi haurà un paio que us demanarà pasta per acampar. Depen del dia li pagavem o no, però estem parlant d'un euro màxim!!! Panoràmica de ben de matí a mig cami del cim.



Unes imatges del Ladakh, territori on encara hi han regions força autèntics....però cada cop menys!!!

Himalaia I. Txu Kangri (5700 i picu..)

Aquest estiu vaig fer la meva primera trobada amb l'himalaia indi "amateur", amb el Sergi, el Lluc i la Laia. Aquesta és la piada del cim que vem fer amb el Sergi. A la província d'Himachal Pradesh, a mig camí de la "carretera" Manali-Leh hi ha un petit poblet, Darsha, on comença el trekking Darsha-Padum. Després de tres dies de trekking relaxat acompanyats d'un arriero "especial", els seus cavalls i un lama, vem pujar al coll de Shingo La (5095 m)per aclimatar una mica. Tot seguit desde el camp a 4650 m abans d'aquest coll ens vam escapar dos dies a fer aquest cim que suposem verge? i que amb tota la patxorra li hem dit (Txu kangri), com podeu veure en el croquis de l Sergi. Quin artista!!!

Com que era el nostre primer cim i el cap encara feia de les seves, vem pujar per la via "normal" sense gaires complicacions . El més expo va ser creuar el riu del camp per anar a entrar a la vall on hi havia el cim!!!

P.D: Aquesta vall, segons el personatge que "mantenia" el camp base, s'hi van endinsar per primer cop uns eslovacs fa uns tres anys, diria.

Creuant el riu!!!

Foto, per a mí molt maca, que em va fer en sergi!!!