MALA VIDA. Montrebei. 27 de març 2009.

Després de força dies de recorrer el pirineu amb els piolets a la mà, ja ens venia de gust una mica de roca calenta. Solució: Mala vida a Montrebei. Viote i cordada de tres ( Lluc, Jose i jo mateix) ....diversió i conya assegurada.
Naltros anavem amb la ressenya del llibre de les 100 millors de CAT, del Soldevila. I cap problema..En general la via és força evident. Comentar que els dos llargs d'artifo estant quasi equipats... però alguns pitons s'han de posar, si es va del pal 6b/A2. Naltros varem posar algun universal i un parell de v gordas en el primer A2 ( si porteu algun taco de fusta o branca per falcar us facilitarà la feina) i algun més al A2 del penúltim llarg. La resta de material....estàndard montrebeiano complet...friends del blau alien al 4 camalot ( el 4 no indispensable..però si el portes el posaràs) amb, potser, algun mitjà repetit i joc de tascons.
A...per cert a la sortida de la R5 (llarg 6) ens va saltar una V retallada i falcada...potser val la pena introduir-la en el joc de pitons...

Via del Quatre. Vilanova de Meia.

El passat dissabte 14 de novembre, en Raimon, Ramon i jo vam anar a Vilanova a fer la Via del Quatre. Comença a l'esquerra de les tres vies esportives per exelència de vilanova ( Musical, S. Bordillos, i C. Martini) i al final acaba creuent-les tots. Fer aquest via és interessant....si ja has fet les altres tres.

Comentaris de la via: Els dos primers llargs, més durs. Estàn equipats amb parabolts...del pal V+/Ae. En els següents allunyen més ( pitons, burils, i algun bolt), però amb 4 aliens i bagues per a savines ja n'hi ha prou.
Atenció amb el cinqué llarg, amb reunions de sortida i arribada comunes amb chica del martini. En teoria supera la panxa d'inici uns tres metres a l'esquerra ( buril sense xapa), xapes un pitó....i després, a mitja placa, cap a l'esquerra n'hi ha un altre. NO ANAR-HI. EMBARQUE. Has d'anar a un metro a l'esquerra de la línia de xapes de la chica del martini a caçar un buril i d'aquí a la reunió. Total et sents una mica idiota fent aquestes esses i xapant merdetes...amb els parabolts lluint a la dreta. Recomanació, feu el llarg de 6a de la C. del martini. Després llarg fàcil de quart en diagonal d'autoprotecció fins a la R del Senyor de los Bordillos.

Un servidor al llarg de quart, el ramon a segon llarg de 6c, i......
. .... foto cima de tots tres!!!

Setmana Santa 2008. VIA BARRUFETS a Regina i altres.

Aquesta setmana santa voliem fer una escapadeta alpina als alps, per[o la meteo incerta ens va fer replantejar el tema....i vem anar a la nostra segona casa..el Montsec. Alla ens varem trobar en Lluc, el Jose, el xavi i jo. Entre altres, el xavi i jo, vam fer la Barrufets. Via xula... i precaria a estones.
Aprox. Desde el parking de les Bruixes anar a la vira de la paret de regina. 15 minuts.
Via. Naltros vem tardar unes 9 h. La vem trobar llarga i bastant dura...basicament per equipament precari, tot i que abundant. Amb la roca has de vigilar, i de tant en tant et pilles de lajas amb una mica de panico. Pero tampoc cal exagerar, hi han bastants trams accepatables i bons. Als dos primers llargs hi ha parabolts. Vem posar pitons en algun pas de les plaques grises superiors, per reforcar alguna reunio, i el bong per l A2.No son imprescindibles...pero si recomanables. Comfirmo el que vaig llegir en alguna piada.....la part inferior dels sostres,mes espectacular que dificil. Plaques grises superiors mes dificils i entretinguts del q sembla.
Descens. A part de poder baixar pel cami classic que baixa desde la sortida de Pere camins direccio Hostal de l aigua, hi ha la baixada directa reequipada que comenca desde el mateix sim amb una petita desgrimpada amb un cable instal.lat.Despres dos rapels, el primer de 30 m i el segon de 60 m volats. Despres baixar per sender amb tendencia esquerra.




El dia seguent, amb una meteo mes inestable i les forces mermades vem anar a les vies frikis de regina. Uns a la Vida en un Filo i els Xavi i el Jose, prtagonistes de la foto, la Post Mortem.

Monrebei a ple gener

Monrebei a ple més de gener??...coses del hivern mediterrani. Si,si....els culpables: Laia, Jose, Lluc, Xevi i Albert. Aprofitant la calureta vem fer visita primer a Cap del Ras i a la via Fisura Oblicua.amb vistes del Pirineu...hivernal? com a regal de sortida.
El diumenge a Monrebei, va caure la Desequilibrio Hormonal. Via més curta que les altres clàssiques del sector....però que hi has de posar els cinc sentits desde el primer pas fins l'últim!!!
Les fotos són de la via DHM menys les dos primeres fotos petites que són de la Fisura Oblicua i vistes del Piri desde el Montsec.