El Naranjo s'emporta la fama...però uns kilometres enllà tenim Peña Santa de Castilla. Paret alpina total amb parets orientades al sur de quasi 700 m de desnivell entre 2000 i 2600 m d'alçada. Calcari ple de canalizos. Res a envejar a una bona tàpia dolomítica!!!
Naltros varem fer visita de cortesia al massís. Varem escalar la clàssica per excel·lència: la sur directa. És fàcil i ràpida, però no per això menys maca.... a més és una bona opció per reconeixer la baixada..de dia. Moltes vies interessants per tornar-hi i posar-se en "mil fregaos".
Per a la via, el clàssic per aquestes aventures joc de friends varis, tascons, cintes llargues i bagues. A la part intermitja hi ha neu fins a finals de juliol...però es facilment escaquejable...com a mínim quan hi varem estar naltros.
Descens: Hi han tres opcions. La que varem fer naltros és la més evident, fàcil i marcada. Tb la més llarga. És la baixada per la canal estreta, per la cara nord.
Les altres dos opcions són la de los LLambrales i per la Brecha de los cazadores. Més curtes però amb més destrepes i més dificils de trobar.
La foto explica la que varem fer naltros.
Per a dormir hi ha bons prats (Vega Huerta) a peu de paret per plantar tenda...amb una font pròxima. Pel que vem veure aquest estiu, estaven fent una cabanya o petit refu. Conteu 3 h desde VegaBaño (Sajambre).
En aquesta web hi ha ressenya de la via. D'aquí he tret la foto del descens.
descens cara nord ( el collet, en alguns mapes l'anomenen forcadona) i itinerari sur directa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada