Via PANTAGRUEL. PETITES Jorasses

Aquesta activitat la vam fer aquest juliol amb el José Castanera. A parer nostre, bonica i prou exigent escalada tenint en compte els graus. El 6b+ obligat ens ha fet suar més d'una vegada. Més que altres vies de 6c obligat a casa. Piola, Anker, anys noranta, plaques de granit.... no podem dir que no es veia a venir, jeje. Actualment, està restaurada amb bolts nous i reunions impecables amb cadena i argolla. Una cosa a part són les ressenyes del llibre italià Monte Bianco, Versante sud. i Mont-blanc Granite dels francesos. Són pura ciència-ficció. L'única que s'ajusta bastant és la descripció que podeu trobar a gulliver.it. Aquí us deixo una topo basada en la nostra escalada i espero que serveixi per evitar les embarcades que vam fer als llargs d'inici. En la longitud dels llargs pot haver-hi algun error. En el tercer llarg millor fer reunió intermèdia encara que aneu amb cordes de 60 m. Referent al material, un joc de friends el necessitareu segur i els repetits els vam utilitzar de bon grat. Però si aneu sobrats no us caldran. 

Nidificació de voltors a via Chapuzas de la evolución.

Fa un parell de cap de setmanes varem anar a escalar la via Chapuzas de la evolución i la nostra sorpresa va ser trobant-se un niu de voltors just acabat els llargs d'artificial. La mare amb els pollets està just a la R4, vaja que hi haviem de passar per sobre per continuar....no cal dir que baixar d'allà va ser experiència  aeria  com a mínim!!!! NO ESCALEU LA CHAPUZAS!!!

Barrufets al Frare Gros. Montserrat.

Desde la restauració que van fer d'aquesta via, he tingut ganes d'anar-hi. A veure com ens en sortiem. Fa unes setmanetes vaig coincidir amb el Thiago. Fàcil de convencer...al dia següent ja anavem cap allà. En general ens va agradar molt. Bon reequipament substituint els burils per bolts. En alguna fissura ja havies de netejar de plantes...però poca cosa. Roca en general acceptable típica cara nord, algun tram a vigilar una mica crocanti.  Sobretot al inici primer llarg, i algun tram del 6 i 7 llarg. Per al primer llarg, va just a l'esquerra  d'un spit que es veu desde peu de via ( festa del paca). A la mateixa alçada, però a un parell o tres de metres a l'esquerra de l'espit es poden posar un parell de bons friends. Ho comento ja que puges uns metres a pèl per roca mediocre i hi ha un pas tonto no díficil per arribar al lloc dels friends que fa dubtar una mica. Anar a buscar l'espit de la F.Paca és pitjor per la mala qualitat de la roca.
Material: un bon joc de friends des de alien blau fins a camalot del 3, tascons, cintes i bagues.
Altres piades : pijucllimb (topo en lliure), grimpacòdols, pastes de pedra

Verdaguer-Sasot a la Nord D'Agulles

Via de contrastos, llargs centrals tant bonics com lletjos el primer i el darrer. Recomano no desanimar-se amb el primer llarg i un cop fet l'arc, baixar o fer també el següent llarg d'A1 que és prou bonic. Pot ser que ho veiem així ja que després de les pluges els trams marranos del primer i el darrer estaven mullats i la terra era fang... però la fissura no desmereix l'esforç!!!

Material: Per a l'arc, friends camalots del 0,5 al 3. 2 i 3 repetits si volem assegurar a plaer (Naltros portaven 1 tres i 1 quatre...i molt millor passar del 4 i duplicar el 3). Aliens no necessaris, com a molt portar el vermell.     

Bagues per als tacos de fusta de la via, i algun tascó gran opcional. Per a sortir per dalt, portar sortit de pitons ( 1 pla, 2 univ,1 U, 1 V petita, 2 V mitjanes, 2 V grans i un bong), també algun taquet de fusta pot anar bé. ( si portem pitons...potser en posareu 1 o 2 al primer llarg...)

Ressenyes a El Balco de la lluna: Topo 1, Topo2.

.

Fredi-Picazo a Pilar Sobrarbe ( Peña Montañesa)

El penúltim "finde" de setembre ens escapem cap a Ainsa tot i les previsions de tormentes. Ens arrisquem a veure si divendres i diumenge es deixa fer... és qüestió de veure el got mig ple.
La via molt guapa, naltros varem estar força estona. Vam començar a caminar de nit i ens posem a escalar vora les 8.30 h. A la ressenya he posat 1 h llarga d'aprox, potser millor considerar 1.30 h segur. En l'aprox, quan et desvies del GR,primer, és una mica confús pel mig del bosc seguint les fites. Peròenseguida agafes el torrent de pujada i no el deixes fins a peu detapia... fins els collons de patinar pel pedregam i anar de quatregrapes!!!jeje!!

A la via, els dos primers llargs ja et posena to, el tercer un diedre molt bonic. On es prova la "casta" del'escalador és a la fissura-diedre de 6c del 5 llarg...( sort que no em toca a mi, ufuf!!!)

Anem fent a bon ritme fins a peu dels artifos de la part superior. Suposo que aquí la poca pràctica bigwalera ens fa anar més lents del normal i acabem sortint de nit a la vira superior. Això sí, contents per acabar la via i per que les tormentes fan els focs d'artifici lluny d'aquí, a les temudes contrades d'Ordesa.....ilusos!!!!
Com si ens haguessin sentit, de sobte, a mig ràpels, ens fan una visiteta de cortesia i ens acompanyaran fins al cotxe.Ben molls i deshidratats, ja té guasa la cosa!!!
Recomanacions:
Els frienda repetits són per els 6c del 5 llarg i, per tota la via abans de l'artifo d'A2, amb 4 pitons "per si aca" ja farem.
Diumenge vam fer la via Cami del Tei-chi al Turbón, molt recomenable!!!!

Manyos-Casanovas a Patriarques. Montserrat.

Despertar entre boires, ambient cara nord.

   

Aquest finde amb al Xavi varem tancar la trilogia de les tres clàssiques d'aquesta paret. Quedava pendent la Manyos-Casanovas, i la veritat que ja feia temps que tenia abandonat el martell al fons de l'armari. No és que hi hagi molt de curro, però uns quants pitonets es col·loquen. No ens varem estressar gaire, i com no, tornem a fer rècord de permanència amb 8 hores i mitja.

Confirmo bastant les piades que he anat trobant, el segon i tercer llargs són els de més curro, ( en termes de vies semiequipades com aquesta). Totes les reunions tenen dos parabolts menys la R4, Les plaques de la part de dalt amb parabolts. Diria que la va restaurar el Pelut.

Per trobar el peu de via, aquesta es troba al costa d'un teix amb petita placa 374.

Material que varem fer servir: Aliens semafor + tronja, camalots 1,2,3. Pitons: 2 universal, 4 v ( 1 gran, dos mitjanes, 1 petita), un bong i alguna falqueta. Tascons i xapes recuperables no en varem fer servir.Guíndola de roba ideal, reunions incòmodes.
Bona ressenya sense pèrdues del Luichy a lanochedelloro.com
Recomanacions: Reunió 4 fer-la un pel més abaix. Just al flanquejar el sostre, en un spit i parabolt pròxim. ( menys rossament i després el de primer gaudirà sencera la placa de 6b o 6c super protegida amb parabolt. En l'últim llarg no deixeu els pitons a la R. Un parell de V i 1 universal us evitaran fer-lo a "pelo". Portant tota l'artilleria no cal, no??jeje.

Ansó i Pirineu. Estiu 2011

Juliol juganer, meteos incertes. Aquest estiu serà que ens quedarem per terres properes....buscant zones wifi pels poblets pirinencs....a veure on fa bo per anar a trepar!!!
El resultat va ser ben divers....desde el Pedra fins Ordesa, passant pel Turbón ( si, si, a ple estiu!!) i una bona descoberta de les valls D'ansó ( tot i que truncada per uns mal parits que ens van petar el cotxe!!!!). Per si és d'utilitat, aquí us deixo algunes topos que vaig fotografiar al llibre de ressenyes que hi ha al bar del camping de Zuriza. A part, en aquest link, hi ha ressenya de Urdaburu ( un de les bones de la vall que ens vem quedar amb ganes de fer); currogonzalez.madteam.net.








Geminis, part superior:Just abans d'un caiguda
amb bloc de regal....Uf, uf, uf!!! ...i.... Ressenyes Ansó















Pilar d'Ansó.......... per després recuperar forces!!!

















Dreta Pilar Ansó....però escalant al pedra i al pilar Ansó. Saps quina és cada lloc?

WADI RUM. Jordania

Ja feia anys que rondava pel cap d'anar a tastar la roca del desert de Wadi, però sempre acabava tirant el fanatisme d'inici d'hivern cap al món blanc i glaçat.....veient com està el panorama pel Piri sembla que era l'any per fer-ho!!!! Uns nadals diferents amb en Xavi, Dafne, Ramon, Raimon, Cris i jo.
De vies, vam fer les clàssiques i acertadament recomenades pels diferents bloggescaladors catalans que han visitat terra jordana. Aquí van algunes fotikis i quatre comentaris, ja que en els altres blogs i el llibre de la zona ( tot i no ser una meravella és útil) tenim l'info necessària.
Quatre comentaris sobre les vies:
Jebel Rum:
Inferno: Via guapa. El pas de 6b obligadet i té una apretada.
Fly Of Fancy: Via guapa. Fisura de 6b de pel·licula. No empalmar els dos primers llargs. Si es rapela la via fer rapel intermig. No anar directe a la R a peu del 6b. A naltros se'ns van enganxar les cordes.
Insalah Factor: Viote. El primer 6b no és obligat. Els 6as i l'últim llarg de xemeneia, peleons. El 6c bastant facticle, potser una mica expo.Repetir alien groc pel 6b, repetir tascons petits, petits pel 6c. Els camalots 4 i 5 et faran anar tranquil en l'últim llarg. Descens: Final de la via a mà esquerra ull d'Alà (gran forat a la roca). 4-5 ràpels baixant banda dreta del forat, cap al fons de canyó. Remontar canyó direcció a dintre la muntanya per banda dreta, mig fitat, passos de fins a 5 expos. Creuar a banda esquerra, girar 180 º, seguint fites direcció a poble, arribar a petit collet. Caos de fites. Seguir la cresta de la Hammad's route fins a un ràpel 45 m cap a la banda del couloir. Destrepar blocs baixant a mà dreta, 50 m màxim. Ràpel 30 m difícil de veure. Segon ràpel de 30 m fins a couloir. D'aquí ja fàcil pel couloir fins a camir que porta a les fons. ( així és com varem baixar naltros, entre dubtes i embarques varem tardar quasi 4 hores).
The beauty: guapa, guapa. El segon llarg de col·locar-se bé, el vam empalmar amb el tercer. Últim llarg entrada dura però després millora. Per anar tranquil, dos camalots del 5 i dos del 4 (desde abaix no ho sembla, però la fisura va estrenyent i la segona meitat entran els del 4). Aprox estudiar-la una mica.
Lionheart: Altre viote. Aquí el grau apreta. El més dur, el segon llarg. Segona meitat de tercer llarg apretada plaquera expo amb caiguda a repisa. Pot estar bé fer R intermitja. Cinquena tirada 6b tram de off-with per posar els nervis a prova ( jo vaig cridar la mama un parell de cops).
Aprox: Curiós pas "d'espeleo" en bloc empotrat. Descens: La cordada s'enganxa a tot arreu. Inclòs els ràpels alternatius per no enganxar cordes!!!
Al Barah canyon:
Merlind's band: Guapa. El primer llarg el més difícil. Super línia que atrau només veure-la.
Stars Of Abu Judaidah: Guapa via. A la ressenya del llibre, després del segon llarg, falta un llarg de 5+/ 6a,. En general graus força suaus. Si es vol rapelar la via, millor no fer l'últim 5+.

Guerra santa. Via equipada, vertical i guapa (ja sé que em repeteixo....però a "cual mejor"). Sisens agraïts i disfrutons. Ben equipada, però hem d'escalar. Màxim obligat 6b o 6c com a molt. Portar bagues per ponts de roca. Algun friend per si aca va bé, però es passa sense. Naltros vam fer servir algun alien i el 0,75. Com no, vigilar últim ràpel amb les cordes!!

Info logística:
Transport:
Bus wadi-rum-aqaba 1 al dia a les 6.30 matí. 3 dinars. fins a encreuament carretera del rei 1 dinar.
Taxi Petra-Wadi rum 30 dinars. Taxi Aqaba-Wadi Rum 15 euros.Taxi-furgo Wadi-Amman aeroport fins a nou places ( sense petates) varem pagar 120 dinars. Crec que es pot treure per 100 sense intermediaris. Un cotxe 5 places per 70 fins i tot. Per anar pel desert demanen barbaritats, però es pot trobar per 40 dinars (que et portin a Barah canyon un dia, i et vinguin a buscar el pròxim). 20 dinars per anar i tornar de guerra santa. Si algú vol el contacte que m'envií un mail, ara no el tinc aquí. El cotxe, una desferra, però et porta a lloc.

Varem dormir a cal Mohamed per tres dinars la nit. És propietari del sunset camp (per guiris i fora del poble) el paio ens volia liar per portanos -hi cada dia ( 19 dinars nit-mija pensió). Ca seva bastant guarro, sense dutxa, etc.... i ell sembla que mou bastant el cotarro al poble. Bastant màfies, jo no repetiria.

Varies botiguetes amb queviures bàsics. Es pot regatejar una mica els preus. Com a referència; Kilo arròs 1.25 dimars, iogurts 0.25,pot tomaquet 500gr 0.70, coke dos litres 1 dinar. Simplement per veure si algú et vol timar més del normal.
Per sopar, hi ha el Rest house ( no hi hem anat), Ali's place ( arroz con pollo), i hi ha un altre lloc que esta força bé, amb menu climber jeje!!(sopa, amanida i pollastre amb arros o patates) per 4 dinars.

Turisme: Petra molt car. Ho han pujat de 25 a 55 dinars!!!! 60 euros!!!! I el poble, wadi musa ideal per robar al turista. El meu consell, entrar-hi per camins no oficials....que n'hi ha, i fugir de wadi musa, la veritat.
Aqaba no té res especial, però hi ha mercat, pots trobar bons llocs per menjar a preu més normal, i el fons marí és espectacular. Bé, jo ho comparo amb el nostre pobre mediterrani i no té color!!!

Els blogs interès pijuclimb, rumba team, agaston, blog d'en pastes

Altres són les del Thivel i el Ravier, amb les seves obertures. També la web de murailles.

Directa Sagitario a Plecs del Llibre. Montserrat.

Ja fa temps que tenia ganes de fer aquesta via per estrenar-me en la paret est del Plecs...que et demana a crits : escalam!!!. La via ataca pel mig de la tàpia i amb graus continus de 6isè grau. El company, L'Iñigo, friki d'aquests forts amb ganes de provar les aromes romàntiques de Montserrat. L'interrogant, com passa en moltes clàssiques no tant clàssiques de montserrat és l'estat de seguros i burilillos. Mirant pels foros, llegia de tot. Desde pa matar-se fins a via boníssima amb burils amb bon estat. Total, el tema seguros pos ni un ni l'altre. Els burils de les reunions estan en bon estat i en tens sempre 4 o 5- Les reunions quasi sempre en baumes de luxe. Als llargs, pos hi ha de tot. N'hi ha algun que fa una mica de pànic ( al llarg dos n'hi ha un envoltat de filferro i no pots posar la xapa, recomano potser portar unes alicates!!!!jeje). Però en general estan força bé per progressar,per apurar en lliure i fer-hi uns saquezillos.....jo vaig ser prudent i azerava bastant.
Això sí, els graus de 6a i 6b del Luichy els vaig trobar entre apretats i algun erròni directament (exemple el primer llarg). Tampoc despreciar alguna que altra sortideta obligada, sense ser extremo eh!!
Per acabar, es va fer de nit baixant i no varem trobar el cami dels francesos...que bonic fer la Canal de l'oca nocturna!!!

Material: cintes 15 ma o menos ( alguna disipadora mola per enganyar una mica el tarro, jeje), xapes recuperables (4 o 5 max), algun tascó petit per escanyar burils, camalot 0,75 i alien groc i vermell. alguna baga per els zig-zags.

Ressenyes: balco de la lluna, balco de la lluna 2, lanochedelloro.

ILUNA a Ordesa.

Ja feia temps que no feiem visita a Ordesa. Bé, com a mínim jo, i ja tenia ganes de notar el buit sota les cames com es nota aquí, on un V ja et far tirar el cos enrrera per veure on has d'anar. Hem anat a mitjans de setembre i la temperatura ha sigut ideal. Objectiu: Iluna. Una línia ben visible desde el parking..que només veure-la venent ganes d'escalar-la, però que segueix la línia d'una cascada que sempre que he volgut escalar-la estava massa humida.
Aquest cop es veia molt seca i, en Jose i jo, no hem dubtat a aprofitar-ho. Ens hem trobat una mica mollats el final de llarg 4, part del llarg 5 ( hem hagut de fer la variant de topo d'en A.salvadó), i part del 6c de R7.

Via bastant desequipada on sovinteja llargs nets i reunions que és bó reforçar-les. Però en general es protegeix bastant bé. Varem anar amb la ressenya d'en A. Salvadó i realment és una delícia. Molt bona. L'únic una mica perdedor és el final del segon llarg; un friend abandonat a esquerres ens indica el camí!!! Pel que fa al material, mirant l'indicat a la ressenya, sembla exagerat. Però un cop ficats s'agraeix. Es pot protegir força i així no fa falta escatimar en seguretat. Els tascons repetits... repeteix només els tres més petits...per la variant del llarg 5.

El sostre és espectacular..pati, pati i pati!!! Si el 6c anterior ja és superdesplomat.... l'A2 el doble. L'A2 està força equipat, però no deixa d'haver-hi passoa a equipar. Generalment friends força bons. Els pitons del sostre es veuen força bé....però penjat com un fuet sobre un pito 100% invertit no deixa de tenir el seu rotllo. IMPORTANT!!!! Conservar aliens petits (nergre o blau i verd) per a la sortida del sostre. Sinó, la cosa es posa curiosa que diguem!!!

P.D: Busos desde Torla fins principis d'octubre. Setembre de 06.00h a 21.00h i octubre fins les 20.30h.

URP-SAM-BAM. Forcanada

Finals d'agost,en plena onada de calor. Miro el temps i el Picó prediu temperatures récord per al finde. Tot seguit només penso en fugir i escalar...lloc fresc,cara nord i que motivi. Solució: Ravier a la Torre Marboré. Però, poc després, uns ocellets que estaven per allà, em diuen que hi fa falta el neoprè.
mmmm.... deixem pensar...la forcanada!!! Doncs Ramon, Bernat i un mateix cap allà anem.
Personalment fa anys vaig fer la Ravier i em va agradar més que la URP-SAM-BAM. Però només per on està podem dir que val la pena. Marcada fins la meitat amb punts vermells, semiequipada a completar amb típic repetori de friends i tascons sense passar-se. varem anar amb ressenyes de resenya.net i caranorte.com.



ATENCIÓ!!! Inici del penúltim llarg (6a/A0) ha saltat un pito...extrapla diria jo. Es pot passar amb un alien vermell just a sota per posar un de groc a un altra fisurilla més amunt. Pas llarg de A0 posant-te de peu del alien vermell i estirant el cos rotllo gadgeto-braç. Si portes un pito, passes com un senyor..però carregues massa per un pas.

Juliol als Picos d'Europa. Peña Santa.

El Naranjo s'emporta la fama...però uns kilometres enllà tenim Peña Santa de Castilla. Paret alpina total amb parets orientades al sur de quasi 700 m de desnivell entre 2000 i 2600 m d'alçada. Calcari ple de canalizos. Res a envejar a una bona tàpia dolomítica!!!
Naltros varem fer visita de cortesia al massís. Varem escalar la clàssica per excel·lència: la sur directa. És fàcil i ràpida, però no per això menys maca.... a més és una bona opció per reconeixer la baixada..de dia. Moltes vies interessants per tornar-hi i posar-se en "mil fregaos".
Per a la via, el clàssic per aquestes aventures joc de friends varis, tascons, cintes llargues i bagues. A la part intermitja hi ha neu fins a finals de juliol...però es facilment escaquejable...com a mínim quan hi varem estar naltros.

Descens: Hi han tres opcions. La que varem fer naltros és la més evident, fàcil i marcada. Tb la més llarga. És la baixada per la canal estreta, per la cara nord.
Les altres dos opcions són la de los LLambrales i per la Brecha de los cazadores. Més curtes però amb més destrepes i més dificils de trobar.
La foto explica la que varem fer naltros.

Per a dormir hi ha bons prats (Vega Huerta) a peu de paret per plantar tenda...amb una font pròxima. Pel que vem veure aquest estiu, estaven fent una cabanya o petit refu. Conteu 3 h desde VegaBaño (Sajambre).
En aquesta web hi ha ressenya de la via. D'aquí he tret la foto del descens.


descens cara nord ( el collet, en alguns mapes l'anomenen forcadona) i itinerari sur directa

Juliol als Picos d'Europa. PICU URRIELLU..

Aquest Juliol hem passat uns dies pels Picos d'Europa i, és clar, la visita al Picu Urrielu era obligada. Varem fer la Festa del Paca a la Cara Oest ( la opció més ràpida d'aquesta cara), la Rabadà-Navarro, la Murciana i la Amistad con el diablo a la cara est.

La ressenya és de la Murciana i la foto és d'una cordada a la Directíssima feta desde la part superior de la Murciana. La Murciana és una via molt guapa; primers llargs de fisura-xemeneia que et desperten, artifo equipat a dalt, però te l'has de currar a la part del principi amb friends i tascons ( estrep molt recomenable per algun pas llarg). Després hi han llargs increïbles sobre plaques compactes de calcari excel.lent entre el IV+ i 6a amb pocs seguros on la sang freda i la bona orientació són claus.... Desde la R semblan díficils d'assegurar, però vas pujant i vas trobant forats, algun pont de roca que et donen ànims! Les reunions estàn amb bolts i anelles...vaya lujo!!



De la Rabadà-Navarro no he fet ressenya, ja que amb la del Luichy vas perfecte. En tot cas, dos detalls a afegir;
- la R3 no existeix, has d'enllaçar els llarg 3 i 4 ( llarg clau de la via, llarg i dur; reserva algun alien per el final del llarg).
- per arribar a R9 seguir la fissura diagonal a dretes evident, no deixar-la i tirar amunt com diu ressenya Luichy.
En general via molt guapa, més llarga que la Murciana i potser per això més difícil en conjunt.

Amistat con el diablo via guapa, més curta, però no infravalorar el grau. Llargs de IV a V+ expos on triar el cami correcte és la clau. Ressenya bona en la Desnivel d'aquest agost.

Al refu es pot plantar tenda sense cap problema. Aprox cotxe-refu unes 3 horetes.